El Sr. Duran Lleida ha hecho unas afirmaciones sobre el contencioso del Sáhara Occidental, que me han hecho recordar la sentencia "si sumas dos y dos, son cuatro.
Los pleitos, avenencias y desavenencias, entre los partidos políticos españoles marcan, directamente, la política internacional del Estado español. A pesar que no debería ser así. Que la política internacional, sólo depende del partido del gobierno.
El Sr. Duran Lleida, presidente de la Comisión de Asuntos extranjeros del Congreso español, ha hecho unas afirmaciones, sobre Sáhara Occidental, cuanto menos, extrañas. Y eso en una comida -pagada por todos los contribuyentes- con periodistas extranjeros.
La autonomía del Sáhara, dice, podría ser "una buena solución" para resolver el conflicto. Y se lamenta que el Sr. James Baker, enviado especial del Secretario General de la ONU, no pudiera solucionar el conflicto. Para acabar afirmando que sería "injusto" hacer recaer toda la responsabilidad sobre Marruecos.
Hay que ser realista, dice el Sr. Duran. Será que, en este mundo, quien no sigue las normas -que no sean la de la ley del más fuerte- no tiene nada que hacer. ¿Con la diplomacia y la buena educación, no se va a ninguna parte? ¿Es eso, Sr. Duran?
¿O se trata del precio que ha de pagar su partido por haber llegado a un acuerdo "de política interior, con el Sr. Rodríguez? ¿Estamos ante -otra- transacción, en la que la moneda de cambio son los saharauis?
¿Usted cree que la autonomía con la que Marruecos pretende solventar el contencioso &endash;apropiarse definitivamente del Sáhara- es una autonomía homologable?
Es lamentable, por no decir otra cosa, que ahora que los saharauis han visto arrasados sus campamentos de refugiados, haya buitres que hacen política.
Salvador
Pallarès-Garí
Presidente de ACAPS la Safor
El Sr. Duran Lleida ha fet unes afirmacions sobre el contenciós del Sàhara Occidental, que m'han fet sumar dos i dos, que fan, òbviament, quatre.
Les picabaralles, avinences i desavinences, entre els partits polítics espanyols marquen, directament, la política internacional de l'Estat espanyol. Tot i que diuen que no hauria de ser així. Que la política internacional només depèn del partit del govern.
El Sr. Duran Lleida, president de la Comissió d'Afers estrangers del Congrés espanyol, ha fet unes afirmacions, sobre el Sàhara Occidental, si més no estranyes. I això en un dinar -pagat per tots els contribuents- amb periodistes estrangers.
L'autonomia del Sàhara, diu, podria ser "una bona solució" per a resoldre el conflicte. I es plany que el SR. James Baker, l'enviat especial del Secretari General de l'ONU, no va poder solucionar el conflicte. Per acabar afirmant que seria "injust" que recaiga tota la responsabilitat sobre el Marroc.
Cal ser realista, diu el Sr. Duran. Serà cert que, en aquest món, qui no segueix les normes -a no ser que siguen les del més fort- no té res a fer. Amb la diplomàcia, i la bona educació, no s'arriba enlloc? És això Sr. Duran?
O és el preu que ara ha de pagar el seu partit per tal d'haver arribat a un acord de "política interior" amb el Sr. Rodríguez? Estem davant d'una -una altra- transacció, on la moneda de canvi són els sahrauís?
Vosté creu que l'autonomia amb què el Marroc pretén solventar el contenciós, és una autonomia homologable?
És lamentable, per no dir una altra cosa, que ara que els sahrauís han vist assolats els seus campaments de refugiats per unes fortes inundacions, hi haja voltors que fan política.
Salvador
Pallarès-Garí
President d'ACAPS la Safor
19.02.06