OPINION
EL Marroc no vol l’autonomia
Salvador Pallarès-Garí
Aquests dies, arran de l’aniversari de la proclamació de la
República Sahrauí, (el 27-II-1976) hem pogut llegir i
escoltar opinions “expertes” però indocumentades.
En primer lloc podem veure com els plantejaments proautonómics
de certs opinadors xoquen contra la paret de la realitat. El regne del
Marroc assegura i promet que té preparat un pla d’autonomia per
al Sàhara Occidental (“les seues” províncies del sud).
Però el Marroc hauria pogut demostrar la seua
predisposició autonòmica tot acceptant l’ultima proposta
de solució de Nacions Unides. La Proposta Baker plantejava una
autonomia per al territori, això sí, amb un
referèndum final (on votarien marroquins i sahrauís).
Cosa que no agrada al “democràtic” Mohamed VI.
D’altra banda, una autonomia al Marroc necessitaria d’una profunda
reforma “constitucional”. L’autonomia no existeix en el llenguatge
polític marroquí.
En segon lloc, l’oblit sistemàtic de la condició del
Marroc com a potència ocupant, que no administradora, del
territori i que, com a tal, no pot administrar-hi res. Amb tot i amb
això, es firmen acords de venda d’armes –amb Espanya-, amb la
condició que siguen usades al sud (al Sàhara Occidental);
es firmen acords de pesca que afecten, exclusivament, al banc pesquer
sahrauí. Malgrat la il·legalitat internacional que
això suposa.
En tercer lloc, veiem els oblits, intencionats, amb què hom
tracta de silenciar l’existència d’un estat sahrauí, la
“no gens virtual” RASD, que disposa d’un territori, una població
una constitució... i que es reconeguda per molts estats membres
de l’ONU, i que forma part d’organismes internacionals com la
Unió Africana.
No oblidem que estats com Panamà, sorgeixen de la
política ianqui de crear un ·”front d’alliberament” en un
determinat país, que establirà un territori “lliure” i
proclamarà la seua independència. Tot creant,
així, la possibilitat de controlar econòmicament el
Canal... Perdó… de reconèixer políticament el nou
govern “lliure”.
Pràctica que, no ho oblidem, tampoc, va permetre crear el llimbs
legal de Guantànamo, malgrat que el que es pretenia finalment
era enderrocar el règim sorgit de la revolució castrista.
Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor
01.03.07
>>
[ARSO
HOME]
- [OPINIONS]
Marruecos no quiere la autonomía
Salvador Pallarès-Garí
Estos días, a raíz del aniversario de la
proclamación de la República Saharaui (el 27-II-1976)
hemos podido leer y escuchar voces “expertas” pero indocumentadas.
En primer lugar vemos cómo los planteamientos
preautonómicos de ciertos opinadotes se dan de bruces contra la
realidad. El reino de Marruecos asegura y promete que está
preparando un plan de autonomía para el Sáhara Occidental
(“sus” provincias del sur). Pero Marruecos hubiera podido demostrar su
predisposición autonómica aceptando la última
propuesta de solución de la ONU. Propuesta Baker que plantea una
autonomía para el territorio. Eso sí, con un
referéndum final (en el que votarían marroquíes y
saharauis). Cosa que no gusta al “democrático” Mohamed VI.
Por otra parte, una autonomía en Marruecos necesitaría de
una profunda reforma “constitucional”. La autonomía no existe en
el lenguaje político marroquí.
En segundo lugar, el olvido sistemático de la condición
de Marruecos como potencia ocupante, que no administradora, del
territorio y que, como tal, no puede administrar nada. Con todo y con
eso, se firman acuerdos de venta de armas –con España-, con la
condición que sean utilizadas en el sur (el Sáhara
Occidental); se firman acuerdos de pesca que afectan, exclusivamente,
al banco pesquero sahariano. A pesar la ilegalidad internacional que
esto supone.
En tercer lugar, vemos los olvidos, intencionados, con los que trata de
silenciar la existencia de un estado saharaui, la “nada virtual” RASD,
que dispone de un territorio, una población, una
constitución… y que es reconocida por muchos estados miembros de
la ONU, y que forma parte de organismos internacionales como la
Unión Africana.
No olvidemos que estados como Panamá, surgen de la
política estadounidense de crear un “frente de
liberación” en un determinado país, que
establecerá un territorio “libre” y proclamará su
independencia. Creando así la posibilidad de controlar
económicamente el Canal… Perdón… de reconocer,
políticamente, el nuevo gobierno “libre”.
Práctica que, no olvidemos tampoco, le permitió crear un
limbo legal en Guantánamo, a pesar de que pretendía
derrocar el régimen surgido de la revolución castrista.
Salvador Pallarès-Garí
Presidente de ACAPS la Safor
01.03.07
>>
[ARSO
HOME]
- [OPINIONS]
OPINION
L’ONU no és neutral
Salvador Pallarès-Garí
De tant en tant ens arriben notícies sobre les maldats que cometen,
allà on són destinats, alguns Cascos Blaus: violacions, corrupció...
La MINURSO (Missió de Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara
Occidental) són els Cascos Blaus que hi ha destacats al territori del
Sàhara Occidental. Es troben a la part ocupada pel Marroc i al
territori lliure. També n’hi ha als Campaments de Refugiats de Tinduf.
Són una força d’interposició –neutral- que fa de tapó entre els contendents.
La neutralitat de la MINURSO ha estat qüestionada en més d’una ocasió,
fins i tot per responsables directes de la mateixa secretaria general
de Nacions Unides.
Una mostra més, aquesta, directament provocadora, l’hem tinguda en
ocasió dels actes de celebració del 31è aniversari de la proclamació de
la República sahrauí.
A Tifariti, al Sàhara Occidental no ocupat pel Marroc, un oficial de la
MINURSO s’hi va presentar lluint una enganxina promarroquina a
l’uniforme.
La violació és múltiple. Els soldats no poden lluir engaxines, ni cap
símbol, aliè als que marca el reglament. Els cascos blaus llueixen
insígnies del seu país d’origen, i una boina, o un casc blau. I prou.
Si un oficial de la MINURSO gosa proclamar-se favorable a les tesis
marroquines enmig de representants polítics de la República sahrauí, i
representants polítics internacionals, en territori sahrauí. Què faran
els cascos blaus que hi ha destacats als territoris alliberats? Doncs
no res. Només es passegen permetent les greus violacions als Drets
Humans que s’hi comenten. Cremen combustible per justificar els
pressupostos que tenen assignats. Permeten que la bandera marroquina
onege en les seues oficines...
Com va dir algú: l’ONU est un bordel (crec que no cal traduir-ho).
Mentre continuen balafiant milions i milions de dòlars. Mentre, la
població refugiada pateix fam, s’ha de reconstruir, a mà, les xaboles
destruïdes per les inundacions de fa un any.
Indignant
Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor
01.03.07