Estos
días, mientras los niños sahrauis pasan el verano entre
nosostros, se están manteniendo reuniones, cara a cara, entre
los representantes del Reino de Marruecos y los de la República
Árabe Saharaui Democràtica, el Frente Polisario.
Hay voces, incluso de “conocedores del tema”, que plantean reparos a la
calidad de la representación del Polisaio. Hay saharauis que no
son representados –dicen- por esta entidad. El Frente Polisario es una
organización política, creada a inicios de los
años setenta, que tenia como objetivo la descolonización
del territorio del Sáhara Occidental, entonces colonia
española. Metròplis que fue substituída, a
raíz de la huida de la administración española,
por la ocupación marroquí. Esta ocupació
´provocó una guerra, sin piedad, que produjo miles de
muertos, de desplazados...
El Frente Polisario es una organización política que,
como otras, tiene sus congresos, su estructura interna,... sus
éxitos y sus fracasos, sus defectos y sus virtudes. Oviamente.
Es la organización que, en los años setenta, ya fue
reconocida, por la ONU, como la fuerza representativa del pueblo
saharaui. Era una época en la que las autoridades franquistas
habían creado, y financiado, un partido político, el
PUNS, que tenia como objetivo el de representar la voz del pueblo
saharaui, que tenia la voluntad de continuar siendo una colonia
española, la voz de los afectos al régiment colonial.
El Frente Polisario es la organización que creó y
organizó unos campamentos de refugiados, en territorio argelino,
a donde huyeron de la guerra (provocada por el abandono de la
administración española) los miles y miles de saharauis
que pudieron escapar de la guerra y de la represión. De la
muerte.
Es la organización que posibilita, por ejemplo, que miles y
miles de niños y niñas saharauis puedan pasar un verano
entre nosotros, y enmuchos otros países, lejos de las
inclemencias del veranos del desierto.
Hay, no obstante, saharauis que defienden la integración de su
pueblo en Marruecos. No son, ciertamente, los represaliados y
torturados que viven en el Sáhara ocupado por Marruecos. Son los
afectos al régimen. Nada nuevo bajo el sol, todas las
ocupaciones militares generan una clase afecta que actuan de correa de
transmisión de los colonizadores, y aprovechan los beneficios
que (les) genera la ocupación.
Una de estas personas es, por ejemplo, el Sr. Khalinena –uno de los
“fundadores” del PUNS- que entonces defendía la
españolidad del territorio, ahora defiende su marroquinidad. Y,
en el interín se fugaba, en la época del inicio de la
guerra, con el dinero de la cajadel partido. Actualmente es miembro del
CORCAS, el Consejo consultivo para lo asuntos de las “prvincias del
sur”.
Pero, hablemos de los representantes marroquíes.
¿Quién se ha parado a pensar sobre la representatividad
de los enviados marroquíes a la mesa de negociaciones; o sobre
quién, y qué, representan los “representantes”
políticos marroquíes? Los parlamentarios, los membros del
gobierno... Las elecciones políticas, en Marruecos, están
arregladas desde el Palacio real. Los miembros del Gobierno son
designados por el rey. Algunos de ellos no despachan con el Presidente
del gobierno, sino directamente con el rey. Son los de los asuntos,
digamos, delicados (interior, internacional, economía... ).
Estamos hablando de un estado donde la justicia es muy poco
transparente. Donde la prensa está controlada y es censurada
contínuamente. Donde la distribucion de la riquezza es
insultante. Donde los Derechos Humanos son papelmojado...
Eso sí, el nuevo rey, hace ya siete u ocho años,
representaba una promesa de apertura, de cambio, de
democratización, era muy culto... todo un futuro esperanzador...
Pero, ahora es el que es. Y ¿a quién representan los
delegados marroquíes en las mesas de negociación?
¿A los emigrantes de las pateras? ¿A los sin papeles que
vienen a Europa? ¿A los habitantes de los barrios marginales?
¿A los miles y miles de analfabetos? ¿A los productores
de hachich? ¿O a los grandes traficantes? ¿O a los
pacientes de los hospitales? que si quieren ser operados han de aportar
el material quirúrgico –y las medicinas, ciertamente-, si
quieren ser atendidos.
Mientas, el turismo que visita Marruecos continúa alimentando
los bolsillos de los de siempre.
¿De los representantes de quién?
Salvador Pallarès-Garí
13.08.07
Els representants
Salvador Pallarès-Garí
En aquests dies,
mentre els xiquets sahrauís passen l’estiu entre nosaltres,
estan mantenint-se reunions, cara a cara, entre els representants del
Regne del Marroc i els de la República Àrab
Sahrauí Democràtica, els del Front Polisario.
Hi ha veus, però, fins i tot de “coneixedors” del tema, que
plantegen pegues a la qualitat de la representació del
Polisario. Hi ha sahrauís que no són representats –diuen-
per aquesta entitat. El Front Polisario és una
organització política, creada a les primeries dels anys
setanta, que tenia com a objectiu la consecució de la
descolonització del territori, llavors colònia espanyola.
Metròpoli que va ser substituïda, arran de la fugida de
l’administració espanyola, per l’ocupació marroquina.
Aquesta ocupació va provocar una guerra, sense quarter, que va
produir milers de morts, de desplaçats,...
El Front Polisario és una organització, que com totes les
polítiques, té els seus congressos, la seua estructura
interna,... els seus èxits i els seus fracassos, els seus
defectes i les seues virtuts. Òbviament.
És l’organització que, els anys setanta, ja va ser
reconeguda per l’ONU, com a la força representativa del poble
sahrauí. Era un època en què les autoritats
franquistes havien creat, i finançat, un partit polític,
el PUNS, que tenia com a objectiu representar la veu del poble
sahrauí, que tenia la voluntat de continuar sent una
colònia espanyola, la veu de l’afecció al règim
colonial.
El Front Polisario és l’organització que va crear uns
campaments de refugiats, en territori algerià, on fugiren de la
guerra (provocada per l’abandó de l’administració
espanyola) els milers i milers de sahrauís que pogueren escapar
de la guerra i de la repressió. De la mort.
És l’organització que possibilita, per exemple, que
milers i milers de xiquets i xiquetes sahrauís puguen passar un
estiu entre nosaltres, i en molts altres països, lluny de les
inclemències de l’estiu del desert.
Hi ha també, però, sahrauís que defensen la
integració del seu poble al Marroc. No són, certament,
els represaliats i torturats que viuen al Sàhara ocupat pel
Marroc. Són els afectes all règim. No hi ha cap novetat,
totes les ocupacions militars generen panxacontents que accepten els
colonitzadors, i els beneficis que els aporta l’ocupació.
Una d’aquestes persones és, per exemple el Sr. Khalinena –un
dels “fundadors” del PUNS- que llavors defensava l’espanyolitat del
territori, ara en defensa la marroquineïtat. I entremig va fugir,
els anys del començament de la guerra amb els diners del partit.
Actualment és membre del CORCAS, el Consell consultiu per als
afers de les “províncies del sud”.
Però, parlem dels representants marroquins. Qui s’ha detingut a
pensar sobre la representativitat dels enviats marroquins a la taula de
negociacions; o sobre qui, i què, representen els
“representants” polítics marroquins? Els parlamentaris, els
membres del govern... Les eleccions polítiques, al Marroc, estan
arranjades des del palau reial. Els membres del Govern són
designats pel rei. I alguns d’ells no reten comptes al President del
Govern, sinó directament al rei. Són els dels assumptes,
diguem-ne, delicats (seguretat, internacional, economia...).
Parlem d’un estat on la justícia és molt poc transparent.
On la premsa està controlada i és censurada
contínuament. On la distribució de la riquesa és
insultant. On els Drets Humans són paper mullat...
Això sí, el nou rei, fa ja set o vuit anys, era una
promesa d’obertura, de canvi, democratització, era molt culte...
Tot un futur esperançador.
Però ara és el que és. I qui representen els
delegats marroquins en les taules de negociació? Els emigrants
de les pasteres? Els sense papers que vénen a Europa? Els
habitants dels barris marginals? Els milers i milers d’analfabets? Els
conreadors de haixix? O els grans traficants? O els pacients dels
hospitals que han d’aportar el material quirúrgic –i els
medicaments, òbviament-, si hi volen ser atesos?
Mentre el turisme que visita el Marroc continua engreixant les
butxaques dels de sempre.
Dels representants de qui?
Salvador Pallarès-Garí
13.08.07